Arribem al món nus, tots iguals, sense etiquetes, sense identitat, sense cap opinió preconcebuda o prejudici per part de les persones que ens veuen, que ens miren, que ens observen. L’únic que ens diferencia es el sexe i la raça.

En el món en el que vivim tot està etiquetat, creem estereotips que no ens porten enlloc, que fins i tot sovint són erronis. La societat té la necessitat de posar nom a tot, de classificar, d’identificar. I és aquí on comencen les discriminacions i els prejudicis. Per què una persona ha de ser millor que una altra pel que porta posat? Per què jutgem sense fonaments a les persones només pel seu aspecte físic?

Si d’adults tornem al principi, a l’origen, al naixement, despullats i sense etiquetes exteriors (roba, maquillatge, arracades, ulleres, ...); podem saber quina mena de persones tenim davant? A què es dediquen? La seva classe social? Quina música escolten? Quin tipus de roba vesteixen? Els seus gustos o preferències?

 

No, només veurem això, persones anònimes i sense classificar, sense etiquetes, perquè tots som iguals fins i tot sent diferents.